Walking in the rain

De pluges n'hi ha de molts tipus. Les torrencials de l'estiu que no et donen temps d'aixoplugar-te, les minses però continues tan típiques del nord cantàbric que et van mullant de poc a poc, les abundoses i grises de la meva infància francesa o les llevantades catalanes tan violentes i sobtades. Fora d'aquestes darreres, a mi no em molesta la pluja. M'agrada mirar-la i, fins i tot, passejar-m'hi. Estic acostumada a fer vida normal malgrat la pluja. Bon calçat, impermeable i au!
Per això em sorprèn la fobia catalana a la pluja. Aquí que tanta falta fa. Quant plou sembla que el mon s'acabi. Hom no surt al carrer sinó per força major.
Quan amb el meu avi sortia a collir cargols, recordo les olors de la terra mullada, la herba i les plantes, la escorça dels pins regalimant. Des de darrera de la finestra es troben a faltar.
Caminar a la pluja dona aquestes satisfaccions. No us les perdeu.
Aquest cap de setmana sembla que plourà, tot i que per collir cargols haurem d'esperar una mica, sempre els podem anar a menjar a la llauna desprès de omplir-nos dels olors de la benvolguda pluja. Bon profit!