Els arbres fruiters

Els arbres fruiters són aquells que es cultiven per obtenir el seu fruit, però el seu conreu tingué, durant molt de temps, un caràcter merament complementari d'uns altres productes agrícoles, ja que la fruita només es destinava al consum familiar i al mercat rural o urbà més pròxim. No és fins a la segona meitat del s. XIX que la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial.

A la zona del Penedès on es troba Sant Martí Sarroca s'hi poden trobar gran varietat d'arbres fruiters, tan de fruita seca (com els ametllers) com de fruita dolça. Entre els fruiters de fruita dolça hem de diferenciar entre els arbres que donen fruit de pinyol, com ara el presseguer, el cirerer o l'olivera (fruits de les quals reben el nom de drupa); i els arbres que donen fruit de grana, com són les pomeres o les pereres. 

 
En els meus passejos pels camins de Sant Martí Sarroca m'he trobat amb fruiters de totes aquestes varietats, tot i que a petita escala. En la meva conversa d'ara fa unes setmanes amb Josep Anton Domènech vam parlar precisament d'això.

 

1.000 pomeres, 2.000 ametllers i oliveres mil·lenàries que resisteixen glaçades històriques, m'explicava el Josep Anton. Altra dada interessant que em va proporcionar va ser que el famós préssec d'Ordal, típic del Penedès, no s'arriba a conrear a Sant Martí Sarroca perquè l'alçada ja és més alta, i la seva producció es centra en els termes de Subirats i Avinyonet.

El calendari de la vinya

Tot i que en el darrer post dedicat a la vinya en Josep Anton ja ens va explicar quines eren les varietats típiques del Penedès i quines diferències hi havia entre cada una d'elles, encara ens queda molt per saber respecte al raïm. Avui podreu veure aquest vídeo en que aquest pagès de Sant Martí Sarroca ens detalla el calendari de la vinya i ens parla de la virtuositat de la vinya conreada en vas.

Només he d'afegir que encara que molts dels camps de conreu de vinya estan emparrats encara queden petites extensions a Sant Martí Sarroca cultivades en vas. A mi, especialment, em traslladen a una altra època.

Apropant-me a la vida de pagès

El dia que la Maria Teresa em parlava dels productes d'horta que havien cultivat a la Torre d'en Vernet em va venir a la memòria la conversa que havia mantingut amb en Josep Anton uns dies abans. M'havia explicat que així com de tomàquets n’hi havien moltes varietats, com la de Montserrat, la de pera per fer la conserva, o el tomàquet raf per amanir; també hi havien moltes varietats de pebrots: el de fregir, el morrongo, el de tres penques allargat... La Maria Teresa en va afegir algun més.

Qualsevol producte d'horta tot just collit deu ser boníssim, això és el que sempre deia el meu avi. I amb les receptes de la Maria Teresa m'agradarà veure les diferències en el gust de l'ull de col blanca al caldo i d'un plat de verdura amb la col de paperina.

Què diuen els papers de Salamanca sobre Sant Martí Sarroca?

Fa uns dies vaig llegir que l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca havia recuperat, a finals del 2011, diversos documents dipositats a l’Arxiu de Salamanca i he decidit canviar, temporalment, els camins de Sant Martí pels passadissos del seu Ajuntament. Aquí m’he trobat amb una bona pila de documents referents a l’època de la República i de la Guerra Civil a Sant Martí Sarroca i que potser em poden ajudar a entendre com ha evolucionat la producció agrícola des d’aleshores. He trobat interessant un document del Govern de la Generalitat de l’any 1937, l’Expedient d’avenços Reintegrals a l’Ajuntament de Castellsarroca (nom que va adoptar Sant Martí durant la II República). En ell es demana al Govern de la Generalitat que aboni la despesa del manteniment dels refugiats de guerra i com a justificació es fa aquesta descripció de la situació socio-econòmica del poble:

“Aquest Municipi és exclusivament agrícol, té 2.600 habitants, no compta amb cap comerç, indústria ni població, flotant d’un xic importància, i per tant els ingressos, solament procedeixen del repartiment general d’utilitats”

Actualment l'agricultura de secà continua sent el recurs econòmic més important del municipi, i el conreu principal és la vinya, encara que també hi ha oliveres, fruiters i algunes hectàrees d'hortalisses.
Tot i això actualment si que existeix activitat industrial encara que és reduïda. Això és el que diu l’enciclopèdia catalana al respecte:

“(l’activitat industrial) es limita a algunes empreses dels rams de la metal·lúrgia, el tèxtil, la perfumeria o de materials de construcció. Malgrat l'existència de jaciments de guix a Can Sogues, no s'exploten, i l'activitat derivada de l'aprofitament de minerals es redueix a la fabricació de ciment i d'escaiola i a l'extracció d'àrids o sorres”

Tot i que podem dir que Sant Martí Sarroca ha tingut una gran evolució el seu caràcter continua sent agrícola, i és precisament aquesta part la que m’interessa investigar, tota la tradició pagesa que envolta Sant Martí. Us deixo per acabar una imatge pertanyent als recuperats papers de Salamanca, una fotografia del Sant Martí Sarroca dels anys 40.