Els arbres fruiters són aquells que es cultiven per obtenir el seu fruit, però el seu conreu tingué, durant molt de temps, un caràcter merament complementari d'uns altres productes agrícoles, ja que la fruita només es destinava al consum familiar i al mercat rural o urbà més pròxim. No és fins a la segona meitat del s. XIX que la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial.
A la zona del Penedès on es troba Sant Martí Sarroca s'hi poden trobar gran varietat d'arbres fruiters, tan de fruita seca (com els ametllers) com de fruita dolça. Entre els fruiters de fruita dolça hem de diferenciar entre els arbres que donen fruit de pinyol, com ara el presseguer, el cirerer o l'olivera (fruits de les quals reben el nom de drupa); i els arbres que donen fruit de grana, com són les pomeres o les pereres.
En els meus passejos pels camins de Sant Martí Sarroca m'he trobat amb fruiters de totes aquestes varietats, tot i que a petita escala. En la meva conversa d'ara fa unes setmanes amb Josep Anton Domènech vam parlar precisament d'això.
1.000 pomeres, 2.000 ametllers i oliveres mil·lenàries que resisteixen glaçades històriques, m'explicava el Josep Anton. Altra dada interessant que em va proporcionar va ser que el famós préssec d'Ordal, típic del Penedès, no s'arriba a conrear a Sant Martí Sarroca perquè l'alçada ja és més alta, i la seva producció es centra en els termes de Subirats i Avinyonet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada