27 de juliol del 2012

La història de l'aigua a Sant Martí Sarroca

La meva excursió pel proper cap de setmana serà en direcció al barri de La Bleda. Sempre m'ha provocat una especial simpatia aquesta zona caracteritzada per la Torre de les Aigües. Suposo que les històries que el meu avi sempre m'ha explicat tenen alguna cosa a veure. "L’aigua era una de les nostres principals preocupacions quan jo tre­ballava el camp" diu.

En aquella època els camperols feien servir l'aigua del rec, una construcció propietat dels amos del Castell de La Bleda. Aquest rec agafava les aigües del riu Foix i de la riera de Pontons i les conduïa fins a la bassa del Molí de Dalt, i d’aquest, anava a la del Molí de Baix de la Bleda. Tot i això, el meu avi explica que el rec els beneficiava a tots perquè l’aigua sempre es filtrava i arribava als pous de les rodalies quan en realitat la seva principal funció era la d’embassar gran quantitat d’aigua que després havia de servir per donar la força necessària perquè el molí funcionés. 


La gran construcció que es va fer cap als anys 20 en aquella zona i en referència a l'aigua va ser la Torre de les Aigües. Aquí, l’aigua es feia pujar dalt la torre amb una bomba i d’aquesta forma arribava de manera més o menys constant a les aixetes dels vilafranquins. Això succeïa pel senzill principi que diu que entre dos punts comunicats per on passa l’aigua, aquesta brollarà per la sortida que estigui menys ele­vada. Per això mateix en aquella època la torre tenia 6 pisos d’alçada però durant la Guerra Civil es va escapçar a la meitat. Existeixen varies teories de perquè es va reduir la seva alçada, una de les més probables és perquè durant la Guerra Civil s’hi van instal·lar tres aeroports militars al Penedès, un d’ells molt proper a la Torre de les Aigües. El perill no venia de la possibilitat que algun avió se'n estavellés sinó que tenien por que algú pugés d’alt la torre armat i pogués abatre alguna aeronau acabada d’enlairar o a punt d’aterrar.


17 de juliol del 2012

Patates a punt de collir!


L'arribada de l'estiu ha canviat molt el paisatge de Sant Martí Sarroca. El passat cap de setmana vaig poder agafar la bicicleta i fer una passejada pels voltants del poble, i ara que faig una mirada enrere me'n adono de com varien els colors, la llum i les olors en només uns quants mesos. Algunes espècies de raïm ja han començat a prendre color i els ceps, que durant l'hivern no aixecaven un pam de terra, ara llueixen alts i esplendorosos.

Les olors que desprenen els horts fan ganes de no esperar més a que madurin els tomàquets i la resta d'aliments tenen uns colors intensos i vius. Un dels pagesos que em vaig trobar em va dir que aquesta setmana ja hauran de collir les patates, per les ametlles esperaran a final de mes.

Originària de l'Amèrica del Sud, la patata va arribar a Europa a la segona meitat del segle XVI però no va ser fins a la darreria del segle XVIII que, a causa de les greus crisis agrícoles de l'època, s'inicià el consum de patates per l'home. El seu conreu com a aliment humà es generalitzà al començament del segle XIX. Avui dia, la patata és un dels conreus més importants del món i és un aliment fàcilment digerible i amb un alt valor nutricional. Existeix un gran nombre de varietats i són presents a moltes de les nostres receptes. 
A Sant Martí Sarroca també s'hi cultiva, es pot identificar fàcilment per la flor que fa la planta, la podeu veure a la següent fotografia. Definitivament és una molt bona època per gaudir del paisatge martinenc i veure en primera persona com es treballa el camp i quins productes se'n extreuen.

12 de juliol del 2012

L'ànec mut del Penedès, plat de Festa Major

És de color negre i amb plomes blanques a les ales. De pell prima i carn consistent és un dels plats típics de Sant Martí Sarroca. L'ànec mut del Penedès porta aquest nom i es caracteritza perquè no pot clacar com la resta d'ànecs ja que té l'esòfag aixafat. Aquest tipus d'ànec prové de l'Amazones i es creu que va arribar aquí cap al segle XV, al tercer viatge de Cristóbal Colon. La seva adaptació va ser molt ràpida perquè a diferència d'altres varietats necessita molta menys aigua per viure.

Tota aquesta informació me l'ha proporcionat Joan Cerco, veí de Sant Martí que regenta el restaurant Sant Jordi-Ca la Katy. Preguntant també per la manera de preparar aquest plat, em va comentar que habitualment es cuina rostit amb fruites, per potenciar les sabors, i a Sant Martí es tradicional fer-ho en greixoneres, unes cassoles de llauna tapades. El sabor però de l'ànec no dependrà només d'això. Al vídeo, en Joan ens explica els molts factors que acabaran influint en el sabor del plat.




També em va comentar que en general es mengen les femelles de l'ànec, que són més petites (1,8kg davant els 3,5kg aproximats del mascle) i per tant tenen una carn més gustosa i melosa.

L'ànec és un plat que tradicionalment es menjava tan sols durant les celebracions i és de fet un dels plats típics de Festa Major, que s'està celebrant en aquests moments. Teniu fins dilluns 16 de juliol per apropar-vos, gaudir de les activitats de la festa i menjar un tradicional plat d'ànec mut del Penedès. Jo no m'ho perdré!

4 de juliol del 2012

La cuina catalana opta a ser patrimoni immaterial de la humanitat

Fa un temps em vaig assabentar que durant aquest any 2012 la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) està treballant per aconseguir que la UNESCO reconegui la cuina catalana com a patrimoni immaterial de la humanitat.

La cuina catalana és una representació cultural i un patrimoni que cal contribuir a preservar i a difondre, ja que és un dels elements que conforma la nostra identitat. És també part de la nostra història i ens distingeix com a símbol de qualitat al món.

Malauradament, avui dia, per manca de temps, s’està deixant de cuinar a casa, o com a mínim s’està començant a cuinar d’una manera tan diferent que tota la riquesa del saber tradicional associat a aquest àmbit es podria arribar a perdre en poques dècades. I és aquí on rau la importància d'aquesta candidatura i reconeixement per part de la UNESCO.

També és cert que molta gent, a casa seva, s’interessa per la tradició culinària i la practica, recreant els sabors que vénen del seu passat, i d’altra banda, als restaurants, molts professionals també s’encarreguen d’oferir aquest tipus de cuina al públic. Molts d’aquells que a casa ja no en poden gaudir van als restaurants per retrobar-se amb la seva memòria del gust en forma d’escudelles, trinxats, suquets, flams… 


La campanya ja compta amb el recolzament explícit de la Generalitat, del Parlament de Catalunya, administracions públiques, universitats, escoles de restauració i hostaleria, els gremis implicats i nombrosos particulars. Ara també, el bloc 'Descobrint els sabors de Sant Martí Sarroca' s'adhereix a aquest recolzament.