En aquella època els camperols feien servir l'aigua del rec, una construcció propietat dels amos del Castell de La Bleda. Aquest rec agafava les aigües del riu Foix i de la riera de Pontons i les conduïa fins a la bassa del Molí de Dalt, i d’aquest, anava a la del Molí de Baix de la Bleda. Tot i això, el meu avi explica que el rec els beneficiava a tots perquè l’aigua sempre es filtrava i arribava als pous de les rodalies quan en realitat la seva principal funció era la d’embassar gran quantitat d’aigua que després havia de servir per donar la força necessària perquè el molí funcionés.
La gran construcció que es va fer cap als anys 20 en aquella zona i en referència a l'aigua va ser la Torre de les Aigües. Aquí, l’aigua es feia pujar dalt la torre amb una bomba i d’aquesta forma arribava de manera més o menys constant a les aixetes dels vilafranquins. Això succeïa pel senzill principi que diu que entre dos punts comunicats per on passa l’aigua, aquesta brollarà per la sortida que estigui menys elevada. Per això mateix en aquella època la torre tenia 6 pisos d’alçada però durant la Guerra Civil es va escapçar a la meitat. Existeixen varies teories de perquè es va reduir la seva alçada, una de les més probables és perquè durant la Guerra Civil s’hi van instal·lar tres aeroports militars al Penedès, un d’ells molt proper a la Torre de les Aigües. El perill no venia de la possibilitat que algun avió se'n estavellés sinó que tenien por que algú pugés d’alt la torre armat i pogués abatre alguna aeronau acabada d’enlairar o a punt d’aterrar.
