...el lent or de l'hivern ajaçat a les vinyes, escrivia Espriu. Deu ser aquesta melangia de l' hivern a punt d'arribar que m’ha tingut lluny del bloc, a més d’un munt de coses urgents que no pas importants. Important fora passejar-me la verema i me l’he perduda. L’any vinent no m’ho puc perdonar i aquí queda escrit el meu públic compromís. Les ganes acumulades de caminar-me Sant Martí, fa que estigui fruint amb més intensitat d'aquests dies del desembre santmartinenc. Melangia activa, per tant i no llanguiment, que em fa tornar a sentir el fred a les galtes de les caminades amb l’avi.
I quants dies gloriosos d’hivern encara em queden!
Amb boirines matinals, amb la blancor del gebre, amb els dies clars, el cel blau marí i el sol pietós del migdia... I encara millor, un bon got de vi en tornant i una conversa animada en qualsevol dels bars i restaurants de Sant Martí. A l’hivern tot i que prefereixo un negre cabernet o pinot noir, em deixo seduir per les recomanacions, flaires i colors dels diversos vins de la terra.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada